La meva orientació és integrativa on combino diferents opcions terapèutiques, mitjançant un enfocament integrador de diferents aspectes: afectiu, cognitiu, conductual i fisiològic. També tinc en compte els aspectes socials, i transpersonals de la persona

El meu objectiu principal és crear un vincle entre cos i ment, per facilitar la plenitud de la persona i el correcte funcionament de les àrees psíquiques intrapersonals i interpersonals. Tot això, de manera oberta, sense expectatives o opinions prèvies amb una mirada compassiva.

La psicoteràpia integrativa considera que el malestar prové de les necessitats no satisfetes, dels contactes interromputs i de la manca de relacions plaents. Per tractar els diferents malestars, les principals funcions que exerceix el psicoterapeuta dins aquesta psicoteràpia són 

• Indagació terapèutica amb l'objectiu de conèixer les creences irracionals i els patrons de conducta erronis per sintonitzar amb el procés de l'individu, comprendre'l i aportar claredat per dirigir la presa de consciència.

• Sintonia amb els sentiments, sensacions i necessitats de la persona, a nivell afectiu i cognitiu. En aquest punt, s'estableixen els fonaments per treballar les creences irracionals, creant una aliança terapèutica basada en la cura, el suport i la comprensió.

• Implicació i compromís amb el benestar del client, començant per una indagació empàtica, fins al punt d'estar plenament present per i per a la persona. Tinc influències de les següents teràpies que esmento a continuació:

Teràpia breu estratègica

"Una bona pràctica no existeix sense una bona teoria"

Leonardo da Vinci.

La teràpia estratègica es focalitza en la manera com funciona i persisteix un problema, més que en per què es va formar.

En concret, el treball d'un terapeuta estratègic comença per identificar de manera clara què ha fet el pacient per solucionar el seu problema. Del que no som conscients és que si el problema no s'està solucionant, cal introduir un canvi, canvi que és impossible veure justament si som dins del problema. És per això que el problema existeix en virtut del que s'ha fet per solucionar-lo.

Paradoxalment, són justament aquestes estratègies les que, més que resoldre'l, el compliquen i mantenen. En altres paraules, les persones davant d'un problema tendim a repetir els mateixos comportaments creient que així arribarà el moment que trobarem la solució.

Del que no són conscients és que si el problema no s'està solucionant, cal introduir un canvi, canvi que és impossible veure justament perquè estan dins del problema.

És per això que el problema existeix en virtut del que s'ha fet per solucionar.

La teràpia es centra en l'"aquí i ara"i el futur i només té en compte el passat sólo si es considera necessari.

Teràpia Gestalt

“L'experiència no és allò que et passa, sinó allò que fas amb allò que et passa.”

Joseph Zinker

La teràpia Gestalt és un model de psicoteràpia que es centra en el desenvolupament personal i la recuperació de la capacitat de viure el present, l'espontaneïtat i la responsabilitat. Concep l'ésser humà com una entitat completa formada per cos, ment i ànima que pot assolir el benestar treballant per la integritat i l'equilibri d'aquestes tres parts.

Quant al focus de la teràpia, aquesta es centra més en els processos que en el contingut en si, donant importància al que succeeix actualment i no als moments del passat. El psicòleg encamina la persona a adonar-se de com impacta i és impactada pel seu entorn, fent-la conscient de la seva manera de fer les coses i ajudant-la a veure una altra manera més útil de fer-les.

Per això aquest tipus de teràpia humanista es basa en dos modes de treball:

1. Augmentar la consciència d' un mateix per fer-se responsable i amo dels seus pensaments, actes i conductes.
2. Tancar situacions del passat que avui dia encara repercuteixen en el seu benestar.

L'objectiu és permetre a la persona conèixer-se millor i recuperar la creativitat perduda, i tornar-li la capacitat d'escollir la manera d'afrontar la vida.

Teràpia centrada en el trauma

EMDR

El passat afecta el present fins i tot sense que en siguem conscients.

Francine Shapiro

La teràpia de Desensibilització i Reprocessament mitjançant Moviments Oculars, comunament coneguda com a teràpia EMDR per les seves sigles en anglès (Eye Movement Desensitization and Reprocessing) va ser descoberta de forma casual. El 1987, Francine Shapiro, psicòloga nord-americana, va descobrir que els moviments oculars voluntaris reduïen la intensitat de l' angoixa dels pensaments negatius.

La teràpia EMDR és un abordatge psicoterapèutic que treballa sobre el sistema de processament d’ informació innat del pacient. Aquest sistema intrínsec pot arribar a bloquejar-se per diversos motius (p. ex., morts, abusos de tot tipus com psicològics, emocionals, físics, o sexuals, etc.), la qual cosa comença a generar en el pacient una gran diversitat de símptomes ( p.ex., por, angoixa, tristesa, dolor emocional i fins i tot físic, baixa autoestima o creences del tipus: “no valc”, “sóc ximple”, “estic malmès per sempre”, “no puc expressar les meves emocions amb seguretat, ” etc.).

Aquesta simptomatologia, que en moltes ocasions inicialment no es sol tractar, pot acabar generant un trastorn de salut mental i emocional (p. ex., depressió, trastorn obsessiu compulsiu, trastorn límit de personalitat, trastorn bipolar, addiccions, etc.) al moment en què algun esdeveniment a la vida de la persona actua com a factor precipitador.

La teràpia EMDR, per tant, està recomanada per al tractament de les dificultats emocionals causades per experiències difícils a la vida de la persona (p. ex., fòbies, atacs de pànic, mort traumàtica d'un ésser estimat, dols, incidents traumàtics a la infància, accidents o desastres naturals, entre d'altres). També podem utilitzar la teràpia EMDR per alleujar l'angoixa de parlar en públic o per millorar el rendiment a la feina, als esports i a les interpretacions artístiques. Recomanada per l’ Organització Mundial de la Salut (OMS).

Brainspotting

“Allà on mires afecta el que sents.”

David Grand

El terme brainspotting prové de l'anglès brainspot i significa literalment “punt cerebral”. Es tracta d'un mètode psicològic innovador que aborda el patiment de manera més profunda i transformadora, ajudant la persona a curar les ferides emocionals provocades per un succés traumàtic.

Aquesta tècnica va ser descoberta el 2003 per l'experimentat psicoterapeuta David Grand. Durant la pràctica la teràpia EMDR amb els pacients, es va adonar que reduir els moviments oculars els ajudava a processar les experiències traumàtiques amb un impacte més contingut. Aleshores va apreciar que les persones mostraven unes reaccions reflectides inusuals quan els seus ulls estaven en determinades posicions.

Així va desenvolupar el brainspotting, un mètode que s'enfoca a connectar les reaccions emocionals i físiques que la persona experimenta actualment amb esdeveniments traumàtics ocorreguts en el passat. L'objectiu és identificar el punt cerebral i alliberar les emocions relacionades amb l'experiència traumàtica que s'han quedat bloquejada.

Mètode Aleceia (reprocessament i integració del trauma)

“La solitud no és la manca de companyia, és la manca de connexió.”

Gabor Maté

El Model Aleceia d'Integració i Reprocessament del Trauma és una integració de les metodologies i els abordatges més actuals de la psicoteràpia orientada al trauma psicològic desenvolupat per Carmen Cuenca i Mario Salvador. Incorpora:

• La força de la relació terapèutica en sintonia plena per construir un ambient de seguretat
• El Mindfulness o autoobservació en Consciència Plena
• Una mirada compassiva cap a l'experiència
• Els coneixements de la Neurociència aplicats a la curació del trauma (principalment la Neurobiologia Interpersonal, la Teoria Polivagal i l'Epigenètica)
• La dissociació i la fragmentació del Jo
• La psicotraumatologia perinatal
• La perspectiva sistèmica i transgeneracional del trauma

El Model Aleceia parteix de la construcció d'un ambient segur en la relació terapèutica per ajudar la persona a col·locar-se en un estat d'autoobservació compassiva per acollir la història que encara està activa en el present amb el propòsit que finalment es pot expressar, completar-se , transformar-se i consolidar-se en una nova manera de percepció d'un mateix i la vida

És un model de teràpia essencial i experiencial que busca el processament de l'experiència des del cos (somatosensorial) cap a la consciència. Com a model orientat a la cura del trauma és apte per a tot tipus de condicions de malestar emocional i símptomes físics com a expressió d'una part de la personalitat dissociada que s'hi pot estar manifestant.

Al model de trauma assumim que tota disfunció està fonamentada en les experiències traumàtiques que no han pogut ser metabolitzades i integrades fins al moment present i que han estat font de desregulació psiconeurobiològica en la persona.

Somatic experiencing

“Trauma no es el que ens va succeïr sinó el que vam sostenir en absència de testimoni empàtic.”

Peter Levine

Somatic Experiencing® va ser desenvolupada pel Dr Peter Levine i es fonamenta en una tradició d'educació somàtica, en la psicoteràpia d'orientació corporal, en estudis neurofisiològics d'interconnexions entre cos-cervell i, principalment, en la informació observada pel comportament dels animals a la selva davant les amenaces de la vida.

Els animals a la selva utilitzen els recursos innats per regular i neutralitzar els alts nivells d'activació associats a les conductes de supervivència. Això permet la recuperació de l'equilibri i la tornada a la normalitat fins i tot després d'una gran amenaça, descarregant la tensió acumulada mitjançant tremolors i sacsejades.

Encara que els éssers humans posseeixen pràcticament aquests mateixos recursos, el seu ús és sovint reprimit, entre altres motius, per la part “racional” del nostre cervell, cosa que impedeix la descàrrega completa de l'energia mobilitzada i es dificulta que el sistema nerviós, i tot el cos, tornin al seu equilibri. Aquesta energia no alliberada es queda en mode d'alta activació, de manera que els diversos símptomes del trauma que persisteixen són conseqüència de l'intent del cos d'administrar i contenir aquesta sobrecàrrega energètica.

Els símptomes del trauma no són causats per l'esdeveniment amenaçador, sinó per l'energia activada i no alliberada. Apareixen així l'ansietat, l'insomni, el cansament, l'alerta excessiva, etc.

S'ofereix una manera segura i gradual de “deixar anar” aquesta energia a través de la presa de consciència de les sensacions corporals la finalitat de la qual és ajudar les persones a recuperar-se dels traumes sense reviure'ls.